- Salutacions Almirall, sóc el Capità de la nau de reconeixent situada actualment sobre l’Alt Empordà. En aquesta ocasió, em poso novament en contacte amb vostè per fer-li saber que la nostra nau segueix sent absolutament invisible després d’una llarga temporada pels cels de la regió anomenada Costa Brava. L’experiment ha estat tot un èxit. Podríem quedar-nos molt més temps a l’aire i seguiríem sent imperceptibles per als humans. Almirall, com van les coses pel centre de comandament de la flota?

- Salutacions Capità! Ens alegrem molt que ara per ara els terrícoles no us puguin observar, no fos cas que interpretessin malament l’estudi d’aquest planeta tan ple de vida i es pensessin que venim amb males intencions.

-Almirall, amb tots els meus respectes us haig de dir que estavem equivocats quant al tarannà de la majoria de la humanitat. Sí, és veritat, en aquest petit planeta hi ha guerres, malalties, baralles entre amics i familiars, etc. En les xerrades explicatives que vem tenir amb vostè i la tripulació, se’ns va dir que la natura humana viu en un perpetu patiment. Doncs bé, la població sobre la qual estem actualment, NO!. En aquest bell indret, la societat no sembla gens desgraciada, al contrari, són persones que sempre estan disposades a fer gresca, a la festa i la diversió. Els més grans inculquen als més petits i als joves la joia de viure. Fins i tot, entren i surten de l’escola amb alegres cançons que sonen per uns altaveus. Us diré un exemple de la seva manera de ser: si no ténen un motiu per gaudir d’una festa, se l’inventen: Que si festa major d’estiu. Que si festa major d’hivern. Que si ball cada setmana. Que si desfilades amb acompanyament de tambors, etc. etc. Per no parlar de quan fa bon temps, llavors, dia sí, dia també, es pot sentir música al carrer. Creiem que aquesta delectança per la vida és deguda a la climatologia i, també, al meravellós entorn d’aquesta localitat que està envoltada de muntanyes i, en bona part, també d’aigua, una aigua neta, transparent, que està sempre en moviment i de la qual en treuen uns aliments que els agraden molt. Tot plegat fa que hagin forjat aquest caràcter tan festiu i rialler, fins a tal punt, que molta gent forana s’hi queda a viure definitivament. Aquests nouvinguts, aviat es contagien d’aquest temperament tan positiu i especial.

- Doncs mira, per tot això que em dius, ja us hi podeu quedar més temps per anar observant el dia a dia d’aquesta gent. A la nostra societat ens interessa saber com s’ho fan per tirar-se els problemes quotidians a l’esquena i que tingui més força la felicitat i l’alegria que no pas les desgràcies. Si, capità, hem d’aprendre moltes coses dels terrícoles.

Mariona Vila Bosch, textos i tambura.
Joe Traxx, guitarra.
Roger Andreu, violí.